

El nostre imaginari, la nostra memòria es nodreix de les imatges que associem amb pensaments, informacions o sentiments.
Les imatges poden transmetre sensacions intenses i són capaces també d’informar-nos, però encara així la eina de comunicació més important és la paraula; no tot es pot visualitzar.
Ens trobem immersos en la revolució cibernètica i som bombardejats contínuament amb imatges la majoria de les quals són estereotipades i irreals. Són també part del nostre imaginari col·lectiu. Aquest imaginari completament manipulat i embrutit d’una forma inquisidora és una denominador comú en tots nosaltres i aquest retalla d’una forma clara la individualització, el desenvolupament personal i la capacitat d’imaginació. És extremadament repressiu.
La paraula escrita condueix i estimula a la producció d’un imaginari visual propi i únic, un imaginari que ens permet ser lliures; construir el nostre propi món, en definitiva.
Tot i el que s’ha esmentat prèviament avui
dia la imatge preval en vers la lectura en la gran majoria dels casos.