domingo, 2 de octubre de 2011

Impasible por dos

Raül Fernandez Gil


Abraham Lincoln (1860)

El nou opi del poble



Part de la nostra relació amb el món exterior i molts dels nostres pensaments funcionen a partir d’imatges. Imatges que nosaltres mateixos hem vist del món real o imatges creades per l’home”.

El nostre imaginari, la nostra memòria es nodreix de les imatges que associem amb pensaments, informacions o sentiments.

Les imatges poden transmetre sensacions intenses i són capaces també d’informar-nos, però encara així la eina de comunicació més important és la paraula; no tot es pot visualitzar.

Ens trobem immersos en la revolució cibernètica i som bombardejats contínuament amb imatges la majoria de les quals són estereotipades i irreals. Són també part del nostre imaginari col·lectiu. Aquest imaginari completament manipulat i embrutit d’una forma inquisidora és una denominador comú en tots nosaltres i aquest retalla d’una forma clara la individualització, el desenvolupament personal i la capacitat d’imaginació. És extremadament repressiu.

La paraula escrita condueix i estimula a la producció d’un imaginari visual propi i únic, un imaginari que ens permet ser lliures; construir el nostre propi món, en definitiva.

Tot i el que s’ha esmentat prèviament avui
dia la imatge preval en vers la lectura en la gran majoria dels casos.