Maldita sea la rotación de la Tierra

AFTER THE WALL

Sonia Delaunay

Sonia Terk filla de família jueva, va neixer a Ucraïna l'any 1889. Als 5 anys es va haver de traslladar amb els seus oncles materns, qui influirien molt en la vida de Sonia perquè van ser ells qui la van animar a estudiar art. Amb ells es va tornar a traslladar a Sant Petesburg.

Cal dir que a Rússia a la època en la que Sonia Delaunay es va traslladar a sant Petesburg, és a dir, a principis de segle, hi havia encara com a forma de govern una monarquia absoluta. La societat russa encara estava molt marcada per les diferències socials abismals entre la població: mentre una part molt petita d’aquesta era immensament rica la restant es moria de gana i treballava de sol a sol a l’agricultura amb beneficis mínims. Sant Petesburg era en aquesta època el centre del luxe entre el que vivia la gent més acomodada.

Primer a Alemanya i més tard a París, van ser els llocs on Sonia Delaunay va desarrollar el seu aprenantatge artístic i es va poder relacionar amb els millors artistes de l'epoca.

París va ser l’epicentre de l’activitat artística europea, el focus d’atenció durant els anys finals del segle XIX i el principi del segle XX ja que durant aquest temps van sorgir diferents moviments artístics que tenien la voluntat de renovar i d’arraconar l’art tradicional i les normes rígides que aquest tenia anomenats avantguardes artístiques.
Els moviments que integraven les avantguardes artístiques tenien un esperit de lluita contra l’artrígid.
Sonia Delaunay va ser una figura destacada de les avantguardes artístiques.

Fins aleshores era Sonia Terk, llavors l'any 1910 es va casar amb el pintor Robert Delaunay de qui va adoptar el cognom. Dos anys més tard, l'any 1912, ella i Robert van crear el moviment anomenat orfisme inspirat quan ella feia un moisés pel seu fill. L'any 1941 va morir Robert Delaunay, fins aleshores ella s'havia dedicat al món de la moda, sobretot durant als anys 20, després de la mort del seu marit ja no va dissenyar més i només pintava.

Dos dels moviments de les avantguardes artístiques van influenciar molt a sonia Delaunay en la seva trajectòria artística i en la creació del seu propi estil artístic, l’orfisme: El fauvisme i el postimpressionisme, que provenen de l’impressionisme:

· L’impressionisme:

Aquest moviment artístic no tenia com a objectiu representar la realitat de la forma més fidel i objectiva possible com fins aleshores sinó que intentava captar els efectes de la llum sobre el color, representar la percepció visual de l’artista en un instant concret. No interessava als seus membres representar de forma exacta les formes.

No els importava tampoc el motiu que pintaven tant com les variacions cromàtiques, de color, que patia durant el dia. Tot i això les obres impressionistes són normalment paisatges o escenes de la vida quotidiana.

La seva pinzellada era consistent i curta, van eliminar els detalls minuciosos i només suggerien les formes. Tot i ser un moviment revolucionari tenia certes normes pel que fa al color ja que els tons d’aquest havien de ser naturalistes, és a dir, havien d’imitar els de la natura. Moviment cohesionat.

ARTISTES:

Claude Monet, Edouard Manet, Pierre-Auguste Renoir.

· El postimpressionisme:

El postimpressionisme rebutjava les limitacions que els impressionistes havien imposat pel que fa a la llum i el color.

El seu objectiu era interpretar la realitat segons la visió personal de l'artista d’aquesta. La personalitat creadora plasmava la seva psicología el quadre a través del seu traç singular, del color personal i de la recuperació de les formes i les estructures però posant-les aquest cop al servei dels sentiments de l’artista.

Es van continuar utilitzant colors vius, , una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, però es va intentar dotar de més emoció i expressió la seva pintura.

Moviment amb aportacions en forma de mosaic.

ARTISTES: Van Gogh, Gauguin.

· Fauvisme:

Els fauvistes van renegar de la paleta de tons naturalistes dels impressionistes a favor dels colors més violents a fi d’assolir el seu objectiu: aconseguir la màxima intensitat emocional possible combinada amb la màxima sinterització possible. Pensaven que era a través dels colors com podien expressar els sentiments.

El color es podia aplicar de forma arbitraria i tenia molta importància. Feien servir un tipus de pinzellada directa i vigorosa, amb tocs gruixuts, colors sense barreges. les figures eren planes, lineals, i estaven resseguides per línees de contorn gruixudes.

Va ser un moviment on cada artista va aportar la seva obra com a una experiència individual i personal carregada d’espontaneïtat i frescor.

ARTISTES: Henri Matisse.

L’orfisme es va considerar com un subgènere del cubisme.

El cubisme va ser un moviment artístic d’investigació que va trencar amb la perspectiva i que per exemple representava un objecte desde diferents punts de vista a la vegada. Però era un moviment molt cerebral, no posseïa l’aspecte emocional, orgànic que Sonia Delaunay va promoure amb l’orfisme i els seus colors.

Aquest moviment introduïa i atorgava una importància fonamental al color (tret característic del postimpressionisme i del fauvisme) dintre de la pràctica pictòrica encarada encara cap a les estructures segons la qual les formes i els colors posseeixen en si mateixos una espècie de poder expressiu independent de les referències a les formes i als colors de la realitat. Pensaven doncs que el motiu representat no tenia la necessitat de ser figuratiu (encara que a vegades les obres eren figuratives), no tenia perquè assemblar-se a cap objecte real.

Sonia Delaunay com a membre i creadora del moviment junt amb el seu marit va ser una pionera en la pintura abstracta basada en formes geomètriques.

La seva etapa més activa com a pintora es situa als anys 30, 40 i 50.

Sonia Delaunay va desenvolupar una figura geomètrica molt característica de l’orfisme anomenada disc simultani, els quals creaven els ritmes.

Aquestes figures geomètriques volien representar la energia, un concepte molt present durant aquella època, era una figura que volia representar el dinamisme.

Com ja hem dit, Sonia Delaunay es va inspirar en el orfisme quan feia un moisés pel seu fill. El va fer mitjançant patchwork que era un art tradicional rus que consisteix en retalls cosits fins a donar una manta o moisés. Ella el va convinar amb els principis del cubisme de formes geomètriques i es va convertir en el model que faria servir per tots els seus objectes simultanis. Va aplicar els principis simultanis a una varietat de coses som mobles pintats, coxins, llums, cortines, enquadernació de llibres, en roba i fins i tot en cotxes.


Molts anys més tard, en els últims anys de la seva vida, Sonia va tornar a decorar un cotxe per a una subhasta benèfica.


La primera peça simultanea que va dissenyar va ser l'any 1913, quan se'l va posar per anar a un ball nocturn, de París. L'atmòsfera dinàmica i colorida del ball va inspirar a Sonia Delaunay per fer una de les seves pintures més importants, Bal Bullier (1913).


Al ball anava acompanyada del seu marit Robert Delaunay. Ella vestia un vestit violeta, una faixa llarga verda i violeta, i sota la seva jaqueta, un cosset que és una peça de roba sense mànigues, ajustada fins la cintura, de colors delicats i pastels, en els quals es barrejaven el rosa vell, el taronja groguenc, el blau i l'escarlata que és un vermell intens. Anava vestida d'una manera vistosa llavors, gràcies a la influència de Sonia Delaunay en la seva indumentària després varis artistes van vestir de manera extravagant.

Per a Sonia la seva roba Simultànea era en realitat una obra d'art produïda sobre un suport diferent del normal i per això s'escapava de la moda que és el que volia fer, antimoda.

Sonia Delaunay també va residir una temporada a Espanya on va ser contratada per un marqués qui va fer famoses les seves creacions i amb l'èxit obtingut va poder obrir una botiga a Madrid "la casa Sonia" i dos més a Barcelona i Bilbao.

Actualment s'ha fet una col·lecció d'hivern 11/12 anomenada Delaunay Colors per Madame Hunter inspirada en els anys 60 on es vol barrejar l'orfisme de Sonia Delaunay.

LAS ANTÍTESIS SON PELIGROSAS

Aquesta imatge va ser presa per Pere Català Pic al 1936 a Barcelona.

El 17 de Juliol del 1936 va esclatar la guerra civil espanyola. Va enfrontar, a grans trets, al govern democràtic de la Segona República Espanyola que tenia el suport de les organitzacions d’esquerres contra una part de l’exèrcit i de les organitzacions de dretes, els quals van propiciar un cop d’estat.

Barcelona va ser una zona fortament republicana i el règim democràtic necessitava la col·laboració de la població per fer front a la ofensiva feixista, ja que molts dels combats es duien a terme a les ciutats, és per això que es va posar en marxa la circulació d’un tipus d’imatges propagandístiques de caràcter polític i bèl·lic amb una intenció persuasiva, com és el cas de la imatge que s’analitza, titulada “Aixafem el feixisme”, aquests cartells havien de ser comunicatius, sintètics i impactants, característiques que podem identificar a la fotografia conformada a partir de 3 símbols, l’espardenya, l’esvàstica esquerdada, que representa la fragilitat i la manca de fonaments d’una ideologia repressora i totalitària com el feixisme, i les llambordes.

Els tres motius s’organitzen en una composició sense profunditat i en blanc i negre la llum de la qual és contrastada, es confronten la claror més rabiosa i la foscor més potent i es polaritza així la imatge, aquest tret dona un sentit molt més dramàtic i intens a la fotografia que coincideix perfectament amb l’ambició del govern republicà de transmetre la necessitat urgent de cooperació per aixafar uns ideals podrits a través de la valentia de l’obrer i que curiosament descriu d’alguna manera també el context històric d’aquella època en el que coexistien dos corrents de pensament molt fortes i repletes d’idealisme totalment contràries.

Repelente

Com un ou a una castanya

Segmentos y lecciones

No tinc ni idea de com serà la meva vida en un futur.
El que sí que sé és que, tal com fins ara, les meves vivències s'organitzaran en etapes diferents unes de les altres però especials a la seva manera; cada una tindrà el seu recorregut i el seu relleu particular dibuixat a partir d'experències negatives i positives, profundes o superficials, crucials o banals. Es podran connectar entre elles d'una manera evident i m'ajudaran sobretot a veure, a percebre, a observar i a aprendre cada dia més.

Sólo sé que no sé nada

Un dels objectius que ens hauríem de marcar a la nostra vida és el de conèixer a un mateix.
És molt difícil ser al marge de les influències externes i connectar amb el nostre interior i ho és més encara construir una identitat pròpia que realment reflecteixi el que un és de veritat. En aquest moment hi ha moltes coses que desconeixo pel que fa al meu temperament; de tota manera, intento esgarrapar una mica aquesta foscor i percebre els petits punts de llum més evidents.

Madrugones íntimos

La veritat és que no em sento especialment content quan em llevo aviat. De fet, qualsevol acte, soroll o moviment aliè , per insignificant que sigui, em pot irritar de veritat; tant és així que sovint desitjo que la meva familia s'esfumi per una estona. Aquesta situacio empitjora greument a l'hivern.

No em puc ni em vull convertir en psicòpata rabiós tots els dies i per evitar-ho he hagut d'aprendre a reprimir la meva ira i a trobar un bocí de felicitat entre tot el malestar matutí i la meva descoberta ha estat colosal: no hi ha res que em fagi sentir tan ple i botit i que calmi el meu enuig com el cel de matinada i la llum taronja dels fanals a les 8 i mitja del matí.

John Lennon

Marlene's scribbler

Publicar entrada

Perspectiva isomètrica

Móns Paral·lels

Impasible por dos

Raül Fernandez Gil

Abraham Lincoln (1860)

El nou opi del poble

“Part de la nostra relació amb el món exterior i molts dels nostres pensaments funcionen a partir d’imatges. Imatges que nosaltres mateixos hem vist del món real o imatges creades per l’home”.

El nostre imaginari, la nostra memòria es nodreix de les imatges que associem amb pensaments, informacions o sentiments.

Les imatges poden transmetre sensacions intenses i són capaces també d’informar-nos, però encara així la eina de comunicació més important és la paraula; no tot es pot visualitzar.

Ens trobem immersos en la revolució cibernètica i som bombardejats contínuament amb imatges la majoria de les quals són estereotipades i irreals. Són també part del nostre imaginari col·lectiu. Aquest imaginari completament manipulat i embrutit d’una forma inquisidora és una denominador comú en tots nosaltres i aquest retalla d’una forma clara la individualització, el desenvolupament personal i la capacitat d’imaginació. És extremadament repressiu.

La paraula escrita condueix i estimula a la producció d’un imaginari visual propi i únic, un imaginari que ens permet ser lliures; construir el nostre propi món, en definitiva.

Tot i el que s’ha esmentat prèviament avui
dia la imatge preval en vers la lectura en la gran majoria dels casos.

VISA, Perpignan i els plataners.

Aquest any ha coincidit amb l'inici del curs la celebració de la exposició internacional de foto periodisme VISA pour l'image que es duu a terme cada any a la ciutat de Perpignan.

Els alumnes de la optativa de dibuix de quart d'ESO de l'I.E.S Ramón Muntaner hem tingut la sort de visitar-la.
Cal dir que no hi hauria hagut cap manera millor de començar el curs.
Aquesta exposició, personalment, m'ha motivat moltíssim per començar a treballar amb tota la força possible i m'ha resultat molt pedagògica i lúdica a la vegada.

Se'ns ha encarregat fer un recull de les imatges que ens han semblat més impactants de cada exposició que hem visitat.
Són les següents:

Exposició: Ocean Soul.
Autor: Brian Skerry amb National Geographic.

"Ocean Soul és una història d'amor. Una història de descoberta i d'esperança. Amb Ocean Soul, el premiat fotògraf Brian Skerry ens mostra un món ple de bellesa i de misteri. Un món en perill i alhora ple d'esperança que, amb les cures adequades, podrà recobrar la seva salut. Ocean Soul presenta una fauna marina de diversitat increïble: balenes gegants, taurons, foques i peixos minúsculs . A més, retrata la varietat d'hàbitats, situats tant entre els esculls de corall com sota el gel polar".
Fragment extret de la web oficial de Visa pour l'image.


"Península d'izu, Japó. Un gragó d'or: una morena llisca entre el coral tou"



Exposició: Atrapat entre dos focs.
Autor: Barbara Davidson amb Los Angeles Times.

"A los Angeles Califòrnia, cada dia corres el perill de ser víctima innocent de foc creuat, a mans de bandes de carrer.
Ningú és fora de perill; no importa la raça o la condició econòmica.
Els supervivents mai es recuperaran completament de les seves ferides de bala i les famílies mai superaran la pèrdua dels seus éssers estimats a mans d'un assassí".
Fragment extret de la web oficial de VISA pour l'image.


"Rashaun Williams (29 anys) plorant desesperadament de tornada a casa després d'haver estat ferida greument en un tiroteig a Los Angeles sud. Feia poc que havia marxat a viure lluny d'aquesta zona per tal mantenir la seva filla de 6 anys fora de l'espiral de violència entre les bandes de delinqüents.
Tot i això hi va tornar amb la seva mare per fer uns encàrrecs i va ser víctima innocent durant l'esclat d'un foc creuat entre bandes de carrer".



Exposició: Japó, març de 2011.
Autor: ......................................

"Març 2011. La terra tremola al Japó. La magnitud del terratrèmol és gairebé de 9 a l'escala de Richter. Uns instants després, un tsunami arrasa la costa. L'aigua destrueix tot al seu pas. Una onada danya els circuits de refrigeració de la central de Fukushima. Les conseqüències d'aquesta catàstrofe encara estan per determinar".
Fragment extret de la web oficial de VISA pour l'image.





Exposició: World Press Photo: Concurs de referència mundial
Autor: Ed Kashi.


"Nguyen Thi Ly, de 9 anys, és víctima dels gasos tòxics de l'agent taronja al Vietnam." (L'exèrcit americà va utilitzar armament químic durant la guerra del Vietnam)".



Exposició: Fills dels homes.
Autor: Ed Ou amb New York Times.

"El govern federal de trancisió somalí, la subsistència del qual depèn de l'ajut occidental, envia centenars de nens a lluitar al front per combatre els insurgents islamistes. Alguns d'ells tan sols tenen nou anys. Ed Ou va passar una temporada a Mogadiscio, explorant la vida d'aquests nens, que han crescut sense conèixer altre cosa que la guerra".
Fragment extret de la web oficial de VISA pour l'image.


"Ahmed hassan (15), soldat pel govern federal de trancisió somalí, dormint amb la seva arma sota el coixí.
Va ser enviat a Uganda quan tenia 12 anys per ser entrenat com a soldat i allà va ser disparat per els Al-Sahab, el grup insurgent més poderós. Mogadiscio, 23 d'Abril del 2010".



Exposició: La primavera árabe.
Autor: Paris Match.

"Paris Match va fer un gran desplegament de medis per cobrir les revoltes de Tunísia, Egipte i Líbia: més de 24 fotògrafs van treballar per la revista, que confirma la seva reputació de líder del foto reportatge. De Tunísia a Trípoli passant per El Caire, questa exposició us seurà en primera fila junt als periodistes d'aquesta publicació setmanal, com si fóssiu allà mateix.
Malauradament la guerra es va cobrar la vida d'un d'aquests fotògrafs: l'americà Chris Hondros, assassinat a Líbia el vint d'abril".
Fragment extret de la web oficial de VISA pour l'image

Exposició: Bangladesh, contra viento y marea.
Autor: Jonas Bendiksen amb Magnum photos pel National Geographic.

"Bangladesh és una de els nacions més vulnerables davant del cambi climàtic.
Gran part d'aquest país especialment pla és situa a menys de cinc metres per sobre del nivell del mar. La pobresa i la forta densitat de població no fan més que empitjorar la difícil situació.
Donar la batalla per perduda a priori significa desconèixer la creativitat i la creativitat i la versatitlitat del poble bengalí. Jonas Bendiksen estudia els efectes del cambi climàtic i els esforços de tot un poble per contenir l'avanç de les marees".

Fragment extret de la web oficial de VISA pour l'image.


"2010. Emigrants sobre el tren de tornada a Dhaka després de visitar els seus pobles de naixement al nord de la ciuat".