El 17 de Juliol del 1936 va esclatar la guerra civil espanyola. Va enfrontar, a grans trets, al govern democràtic de la Segona República Espanyola que tenia el suport de les organitzacions d’esquerres contra una part de l’exèrcit i de les organitzacions de dretes, els quals van propiciar un cop d’estat.
Barcelona va ser una zona fortament republicana i el règim democràtic necessitava la col·laboració de la població per fer front a la ofensiva feixista, ja que molts dels combats es duien a terme a les ciutats, és per això que es va posar en marxa la circulació d’un tipus d’imatges propagandístiques de caràcter polític i bèl·lic amb una intenció persuasiva, com és el cas de la imatge que s’analitza, titulada “Aixafem el feixisme”, aquests cartells havien de ser comunicatius, sintètics i impactants, característiques que podem identificar a la fotografia conformada a partir de 3 símbols, l’espardenya, l’esvàstica esquerdada, que representa la fragilitat i la manca de fonaments d’una ideologia repressora i totalitària com el feixisme, i les llambordes.
Els tres motius s’organitzen en una composició sense profunditat i en blanc i negre la llum de la qual és contrastada, es confronten la claror més rabiosa i la foscor més potent i es polaritza així la imatge, aquest tret dona un sentit molt més dramàtic i intens a la fotografia que coincideix perfectament amb l’ambició del govern republicà de transmetre la necessitat urgent de cooperació per aixafar uns ideals podrits a través de la valentia de l’obrer i que curiosament descriu d’alguna manera també el context històric d’aquella època en el que coexistien dos corrents de pensament molt fortes i repletes d’idealisme totalment contràries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario