La veritat és que no em sento especialment content quan em llevo aviat. De fet, qualsevol acte, soroll o moviment aliè , per insignificant que sigui, em pot irritar de veritat; tant és així que sovint desitjo que la meva familia s'esfumi per una estona. Aquesta situacio empitjora greument a l'hivern.
No em puc ni em vull convertir en psicòpata rabiós tots els dies i per evitar-ho he hagut d'aprendre a reprimir la meva ira i a trobar un bocí de felicitat entre tot el malestar matutí i la meva descoberta ha estat colosal: no hi ha res que em fagi sentir tan ple i botit i que calmi el meu enuig com el cel de matinada i la llum taronja dels fanals a les 8 i mitja del matí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario