Maldita sea la rotación de la Tierra

AFTER THE WALL

Sonia Delaunay

Sonia Terk filla de família jueva, va neixer a Ucraïna l'any 1889. Als 5 anys es va haver de traslladar amb els seus oncles materns, qui influirien molt en la vida de Sonia perquè van ser ells qui la van animar a estudiar art. Amb ells es va tornar a traslladar a Sant Petesburg.

Cal dir que a Rússia a la època en la que Sonia Delaunay es va traslladar a sant Petesburg, és a dir, a principis de segle, hi havia encara com a forma de govern una monarquia absoluta. La societat russa encara estava molt marcada per les diferències socials abismals entre la població: mentre una part molt petita d’aquesta era immensament rica la restant es moria de gana i treballava de sol a sol a l’agricultura amb beneficis mínims. Sant Petesburg era en aquesta època el centre del luxe entre el que vivia la gent més acomodada.

Primer a Alemanya i més tard a París, van ser els llocs on Sonia Delaunay va desarrollar el seu aprenantatge artístic i es va poder relacionar amb els millors artistes de l'epoca.

París va ser l’epicentre de l’activitat artística europea, el focus d’atenció durant els anys finals del segle XIX i el principi del segle XX ja que durant aquest temps van sorgir diferents moviments artístics que tenien la voluntat de renovar i d’arraconar l’art tradicional i les normes rígides que aquest tenia anomenats avantguardes artístiques.
Els moviments que integraven les avantguardes artístiques tenien un esperit de lluita contra l’artrígid.
Sonia Delaunay va ser una figura destacada de les avantguardes artístiques.

Fins aleshores era Sonia Terk, llavors l'any 1910 es va casar amb el pintor Robert Delaunay de qui va adoptar el cognom. Dos anys més tard, l'any 1912, ella i Robert van crear el moviment anomenat orfisme inspirat quan ella feia un moisés pel seu fill. L'any 1941 va morir Robert Delaunay, fins aleshores ella s'havia dedicat al món de la moda, sobretot durant als anys 20, després de la mort del seu marit ja no va dissenyar més i només pintava.

Dos dels moviments de les avantguardes artístiques van influenciar molt a sonia Delaunay en la seva trajectòria artística i en la creació del seu propi estil artístic, l’orfisme: El fauvisme i el postimpressionisme, que provenen de l’impressionisme:

· L’impressionisme:

Aquest moviment artístic no tenia com a objectiu representar la realitat de la forma més fidel i objectiva possible com fins aleshores sinó que intentava captar els efectes de la llum sobre el color, representar la percepció visual de l’artista en un instant concret. No interessava als seus membres representar de forma exacta les formes.

No els importava tampoc el motiu que pintaven tant com les variacions cromàtiques, de color, que patia durant el dia. Tot i això les obres impressionistes són normalment paisatges o escenes de la vida quotidiana.

La seva pinzellada era consistent i curta, van eliminar els detalls minuciosos i només suggerien les formes. Tot i ser un moviment revolucionari tenia certes normes pel que fa al color ja que els tons d’aquest havien de ser naturalistes, és a dir, havien d’imitar els de la natura. Moviment cohesionat.

ARTISTES:

Claude Monet, Edouard Manet, Pierre-Auguste Renoir.

· El postimpressionisme:

El postimpressionisme rebutjava les limitacions que els impressionistes havien imposat pel que fa a la llum i el color.

El seu objectiu era interpretar la realitat segons la visió personal de l'artista d’aquesta. La personalitat creadora plasmava la seva psicología el quadre a través del seu traç singular, del color personal i de la recuperació de les formes i les estructures però posant-les aquest cop al servei dels sentiments de l’artista.

Es van continuar utilitzant colors vius, , una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, però es va intentar dotar de més emoció i expressió la seva pintura.

Moviment amb aportacions en forma de mosaic.

ARTISTES: Van Gogh, Gauguin.

· Fauvisme:

Els fauvistes van renegar de la paleta de tons naturalistes dels impressionistes a favor dels colors més violents a fi d’assolir el seu objectiu: aconseguir la màxima intensitat emocional possible combinada amb la màxima sinterització possible. Pensaven que era a través dels colors com podien expressar els sentiments.

El color es podia aplicar de forma arbitraria i tenia molta importància. Feien servir un tipus de pinzellada directa i vigorosa, amb tocs gruixuts, colors sense barreges. les figures eren planes, lineals, i estaven resseguides per línees de contorn gruixudes.

Va ser un moviment on cada artista va aportar la seva obra com a una experiència individual i personal carregada d’espontaneïtat i frescor.

ARTISTES: Henri Matisse.

L’orfisme es va considerar com un subgènere del cubisme.

El cubisme va ser un moviment artístic d’investigació que va trencar amb la perspectiva i que per exemple representava un objecte desde diferents punts de vista a la vegada. Però era un moviment molt cerebral, no posseïa l’aspecte emocional, orgànic que Sonia Delaunay va promoure amb l’orfisme i els seus colors.

Aquest moviment introduïa i atorgava una importància fonamental al color (tret característic del postimpressionisme i del fauvisme) dintre de la pràctica pictòrica encarada encara cap a les estructures segons la qual les formes i els colors posseeixen en si mateixos una espècie de poder expressiu independent de les referències a les formes i als colors de la realitat. Pensaven doncs que el motiu representat no tenia la necessitat de ser figuratiu (encara que a vegades les obres eren figuratives), no tenia perquè assemblar-se a cap objecte real.

Sonia Delaunay com a membre i creadora del moviment junt amb el seu marit va ser una pionera en la pintura abstracta basada en formes geomètriques.

La seva etapa més activa com a pintora es situa als anys 30, 40 i 50.

Sonia Delaunay va desenvolupar una figura geomètrica molt característica de l’orfisme anomenada disc simultani, els quals creaven els ritmes.

Aquestes figures geomètriques volien representar la energia, un concepte molt present durant aquella època, era una figura que volia representar el dinamisme.

Com ja hem dit, Sonia Delaunay es va inspirar en el orfisme quan feia un moisés pel seu fill. El va fer mitjançant patchwork que era un art tradicional rus que consisteix en retalls cosits fins a donar una manta o moisés. Ella el va convinar amb els principis del cubisme de formes geomètriques i es va convertir en el model que faria servir per tots els seus objectes simultanis. Va aplicar els principis simultanis a una varietat de coses som mobles pintats, coxins, llums, cortines, enquadernació de llibres, en roba i fins i tot en cotxes.


Molts anys més tard, en els últims anys de la seva vida, Sonia va tornar a decorar un cotxe per a una subhasta benèfica.


La primera peça simultanea que va dissenyar va ser l'any 1913, quan se'l va posar per anar a un ball nocturn, de París. L'atmòsfera dinàmica i colorida del ball va inspirar a Sonia Delaunay per fer una de les seves pintures més importants, Bal Bullier (1913).


Al ball anava acompanyada del seu marit Robert Delaunay. Ella vestia un vestit violeta, una faixa llarga verda i violeta, i sota la seva jaqueta, un cosset que és una peça de roba sense mànigues, ajustada fins la cintura, de colors delicats i pastels, en els quals es barrejaven el rosa vell, el taronja groguenc, el blau i l'escarlata que és un vermell intens. Anava vestida d'una manera vistosa llavors, gràcies a la influència de Sonia Delaunay en la seva indumentària després varis artistes van vestir de manera extravagant.

Per a Sonia la seva roba Simultànea era en realitat una obra d'art produïda sobre un suport diferent del normal i per això s'escapava de la moda que és el que volia fer, antimoda.

Sonia Delaunay també va residir una temporada a Espanya on va ser contratada per un marqués qui va fer famoses les seves creacions i amb l'èxit obtingut va poder obrir una botiga a Madrid "la casa Sonia" i dos més a Barcelona i Bilbao.

Actualment s'ha fet una col·lecció d'hivern 11/12 anomenada Delaunay Colors per Madame Hunter inspirada en els anys 60 on es vol barrejar l'orfisme de Sonia Delaunay.

LAS ANTÍTESIS SON PELIGROSAS

Aquesta imatge va ser presa per Pere Català Pic al 1936 a Barcelona.

El 17 de Juliol del 1936 va esclatar la guerra civil espanyola. Va enfrontar, a grans trets, al govern democràtic de la Segona República Espanyola que tenia el suport de les organitzacions d’esquerres contra una part de l’exèrcit i de les organitzacions de dretes, els quals van propiciar un cop d’estat.

Barcelona va ser una zona fortament republicana i el règim democràtic necessitava la col·laboració de la població per fer front a la ofensiva feixista, ja que molts dels combats es duien a terme a les ciutats, és per això que es va posar en marxa la circulació d’un tipus d’imatges propagandístiques de caràcter polític i bèl·lic amb una intenció persuasiva, com és el cas de la imatge que s’analitza, titulada “Aixafem el feixisme”, aquests cartells havien de ser comunicatius, sintètics i impactants, característiques que podem identificar a la fotografia conformada a partir de 3 símbols, l’espardenya, l’esvàstica esquerdada, que representa la fragilitat i la manca de fonaments d’una ideologia repressora i totalitària com el feixisme, i les llambordes.

Els tres motius s’organitzen en una composició sense profunditat i en blanc i negre la llum de la qual és contrastada, es confronten la claror més rabiosa i la foscor més potent i es polaritza així la imatge, aquest tret dona un sentit molt més dramàtic i intens a la fotografia que coincideix perfectament amb l’ambició del govern republicà de transmetre la necessitat urgent de cooperació per aixafar uns ideals podrits a través de la valentia de l’obrer i que curiosament descriu d’alguna manera també el context històric d’aquella època en el que coexistien dos corrents de pensament molt fortes i repletes d’idealisme totalment contràries.

Repelente

Com un ou a una castanya

Segmentos y lecciones

No tinc ni idea de com serà la meva vida en un futur.
El que sí que sé és que, tal com fins ara, les meves vivències s'organitzaran en etapes diferents unes de les altres però especials a la seva manera; cada una tindrà el seu recorregut i el seu relleu particular dibuixat a partir d'experències negatives i positives, profundes o superficials, crucials o banals. Es podran connectar entre elles d'una manera evident i m'ajudaran sobretot a veure, a percebre, a observar i a aprendre cada dia més.

Sólo sé que no sé nada

Un dels objectius que ens hauríem de marcar a la nostra vida és el de conèixer a un mateix.
És molt difícil ser al marge de les influències externes i connectar amb el nostre interior i ho és més encara construir una identitat pròpia que realment reflecteixi el que un és de veritat. En aquest moment hi ha moltes coses que desconeixo pel que fa al meu temperament; de tota manera, intento esgarrapar una mica aquesta foscor i percebre els petits punts de llum més evidents.

Madrugones íntimos

La veritat és que no em sento especialment content quan em llevo aviat. De fet, qualsevol acte, soroll o moviment aliè , per insignificant que sigui, em pot irritar de veritat; tant és així que sovint desitjo que la meva familia s'esfumi per una estona. Aquesta situacio empitjora greument a l'hivern.

No em puc ni em vull convertir en psicòpata rabiós tots els dies i per evitar-ho he hagut d'aprendre a reprimir la meva ira i a trobar un bocí de felicitat entre tot el malestar matutí i la meva descoberta ha estat colosal: no hi ha res que em fagi sentir tan ple i botit i que calmi el meu enuig com el cel de matinada i la llum taronja dels fanals a les 8 i mitja del matí.